NGELI YA KI/VI (ki-vi class)

Hii ni ngeli ya majina ambayo huanza na kiambishi awali “ki” katika umoja na “vi” katika wingi. Fauka ya hayo, ngeli hii huwa na majina ambayo huanza na “ch” katika umoja na “vy” katika wingi. Majina yote katika kikundi/ngeli hii huwa na upatanisho wa kisarufi mmoja.

This is a class of nouns that begin with prefix “ki” in singular form and “vi” in plural form. In addition, this class has nouns that begin with nouns that begin with “ch” and “vy” in plural form.

All words in this class have the same grammatical agreement/concordance/accordance.

Kwa mfano

Umoja                                         wingi                                    umoja                                            wingi

Kitabu (a book)                           vitabu                                       kijiko (spoon)                                  vijiko

Kibiriti (a matchbox)                vibititi                                       kiwiko (a wrist)                                viwiko

Kifo (death)                                vifo                                            kinu (a motor)                                   vinu

Kitambaa (a piece of cloth)     vitambaa                                   kizibu (a seal/lead/cork)

Kitasa                                           vitasa                                        kimia (fishing net)                           vimia

Kitovu (a navel)                         vitovu                                        kimo (height)                                    vimo

Kifuniko (a cover)                     vifuniko                                    kilima (a hiil)                                    vilima

Kiungo (spice/joint)                 viungo                                      kipande (a piece of something)

Kivuli (shadow/shade              vivuli                                         kigoda (three legged stool)

Kiungambali (a remote)          viungambali                            kioo (a mirror)                                    vioo

kioski (a kiosk)                          vioski                                        kiota (a next)                                       viota

kibonzo (a catoon)                    vibonzo                                    kipara (a buld head)                          vipara

kirusi (virus)                              virusi                                         kisima (a well)                                    visima

kichwa (a head)                         vichwa                                      kiatu (a shoe)                                      visima

Kimanda (an omelet)               vimanda                                    kidato (a class)                                   vidato

Kiatu (a shoe)                            viatu                                           kidari (a chest)                                    vidari

Kiambo (a village)                    viambo                                       kichaka (a bush)                                 vichaka

Kiali (fire spark)                        viale                                            kichochoro (slum)                              vichochoro

Kiambata (an attachment)      viambata                                   kicheko (laughter)                               vicheko

Kidadisi (a questionaire)         vidadisi                                      kichuguu (anthill)                                vichuguu

Kichochoro (a slum)                 vichochoro                                kiti (a chair)                                           viti

Kitasa (a door handle used tos open) vitasa                            kidole (finger)                                       vidole

Kiti (a seat)                                  viti                                               kikombe (a cup)                                   vikombe

Kisu (a knife)                               visu                                             kitivo (a faculty)                                   vitivo

Kitu (a thing)                               vitu                                              kitita (a bandle)                                   vitita

Kivukomilia (zebracrossing)    vivukamilia                                kibuyu (a calabash)                             vibuyu

Kiwanda (an industy)                viwanda                                       kitisho (something scarry)

Kiwanja (playground/piece of land) viwanja                              kitufe (a switch)                                   vitufe

kitumbua (andaz/pancake)              vitumbua                             kitoweo (sauce)                                    vitoweo

kitufe (a switch)                                   vitufe                                    kiuno (waist)                                        viuno

Kilele ( a peak of a mountain/apex)   vilele                                  kizibao/kizibau (west coast)

Kiungamtoto (umblicocord)              viungamtoto                      kizibuo (opener)                                  vizibuo

Kizaazaa (confusion)                           vizaazaa                              kipaji (a talent)                                    vipaji

Kiyoyozi (a fan)                                     viyoyozi                              kijiji (a village)                                    vijiji

Kipaji (a talent)                                     vipaji                                   kikokotoo (a village)                          vikokotoo

Kiunzi (a frame)                                    viunzi                                  kilalio (supper)                                     vilalio

Kizingiti (obstacle)                                vizingiti                               kilabu (a bar/club)                            vilabu

Kilalio (supper)                                      vilalio                                  kikao (a meeting)

Kilindachozi (a banana flower)           vilindachozi                      kiko (a smoking pipe)

Kifungo (a button/a period for one in jail) vifungo                      kifungio (a shutter)

Kiagulio (a brooder)                               viagulio                              kikundi (a group of)

Kifungu (a paragraph in a constitution)                                         kinanda (a piano)                             vjnanda

Kiazi (a sweetpotato)                               viazi                                    kidevu (a chin)                                 videvu

Kidevu (a chin)                                        videvu                                  kiyoga (a small mashroom)

Kisiwa (an island)                                   visiwa                                   kizibiti (evidence)

Kiboko (a whip/attractive thing)         viboko                                  kizimba/kizimbi (a dock)

Kitendawili (riddle)                                vitendawili                          kisigino (a heel)

Kiyoga (a small mashroom)                   viyoga                                 kidonda (a wound)

Kizalia (a scar someone is borne with) vizalia                                kifuniko (a cover)

Kizimbwi (a harbor)                                 vizimbwi                           kipele (a pimple)

Kisigino (a heel)                                        visigino                              kitunguu (onion)

Kitanda (bed)                                            vitanda                               kifua (a chest)

Kilio(lamentations/cries)                       vilio                                     kipuli (an ear ring)

Kifua (a chest)                                          vifua                                     kinywaji (a drink)

Kinywaji (a drink)                                 vinywaji                               kipini (nosering)

Kichanja (a trolly for keeping utensils)                                             kimbunga  (strong wind)           vimbunga

Kibanda (a writched house/animal’s house) vibanda                   kitana (a comp)

Kizunguzungu (dizziness)                    vizunguzungu                      kisa (events)

Kinubi                                                       vinubi (harp)                       kizazi (genertions)

Kiwango                                                     viwango (levels)                 kinembe (critoris)

Kizinda (kiwambo chembamba kinachoziba mlango wa tupu ya Mwanamke/ubikira

Kipingamizi       vipingamizi (obstacle                                               chumba (a room)

Kimbunga          vimbunga (strong wings                                          chamma (politicle party)

Chuo                  vyuo (universities/colleges)                                      chandalua (mosquito net)

Cheo                    vyeo (ranks)                                                                 choo (toilet)

Chuma                vyuma (ametal)                                                           chakula (food)

Chombo               vyombo (utensil/water vessel)                                  chanda (a finger)

Charo                   vyaro (kikundi cha watu wanaosafiri/msafara)

Chaa                      vyaa (seedbeds/ den of a cow)                                   chusa

Chombo                vyombo (utensils/water vessels)                              chakula (food)

Chungu               vyungu (cooking utensils made of soil)                    kivumishi (adjective)

Chusa                  vyusa (spears used to hunt for fish)                          kimilikishi (vimilikishi)

Chanda               vyanda (fingers)                                                           kiambishi (a prefix)

Chakula              vyakula (avariety of food)                                          kihusishi

Chambo             vyambo (kitu kinachotumiwa kudanganyia kitu kingine katika mtego)

Chembele           vyembele (malipo ya awali ya kuzuia kitu kisiuzwe/kifunga bei)

Kivumishi          vivumishi (adjectives)                                                 kielezi (adverb)

Kihusishi vihusishi (prepositions)                                                        kionyeshi (demonstrative)

Kiwakilishi (a pronoun)                                                                           viwakilishi    kitambulisho (identification)

Kitenzi                vitenzi (verbs)

Kitambulisho     vitambulisho (dentinty cards)

Kwa ufupi, Jedwali lifuatalo linaonyesha upatanisho wa kisarufi wa ngeli yak i-vi

Kutokana na jedwali hili, sentensi zifuatazo zinawezwa jengwa. (The following sentences can be constructed from the above table)

                  Umoja                                                                                                          wingi

1. Kijiko hiki ni changu (This spoon is mine)                                               Vijiko hivi ni vyangu/vyetu
2. Kitabu kile ni chetu (That book is ours)                                                    Vitabu vile ni vyetu
3. Kiunzi hiki ni kirefu (This frame is long)                                                  Viunzi hivi ni virefu
4. Kodole hiki si kirefu (This finger is not long)                                          Vidole hivi si virefu
5. Kijiko changu hiki ni kidogo (This spoon of mine is small)                  Vijiko vyetu hivi ni vidogo
6. Kitabu chetu kile ni kizuri. (That book of ours is good)                         Vitabu vyetu vile ni vizuri
7. Kidole chake kile si kichafu. (That finger of hers is dirty)                     Vidole vyao vile si vichafu.
8. Kijiko changu kimepotea. (my spoon has gotten lost)                            Vijiko vyetu vimepotea
9. Kibonzo kile ni kizuri. (that catoon is gooda)                                           Vibonzo vile ni vizuri
10. Chumba changu ni kikubwa. (My room is big)                                        Vyumba vyetu ni vikubwa
11. Chama chao kimeshinda uchaguzi.                                                            Vyama vyao vimeshinda (Their party has won the election)          uchaguzi.

12. Kilio chake ni kibaya. (His/her crying is bad)                                         Vilio vyao ni vibaya.
13. Kiatu kizuri kitanunuliwa. (A good shoe will be bought)                      Viatu vizuri vitanunuliwa

 Matumizi ya ki-vi kama viwakilishi (usage of ki-vi as a pronoun it)

Kiwakilishi ni neno ambalo husimamia nomino katika sentensi. Kwa hivyo, kiwakilishi cha ngeli hii ni “ki” na “vi” katika umoja na wingi mtawalia. Viwakilishi hivi huambatanishwa na njeo na kitenzi.

(A pronoun is a word that represents a noun in a sentence. Therefore, the pronouns of this class of nouns are “ki” and” vi”in singular and plural respectively. These pronouns are attached to the tense and adverb as below.

              Umoja                                                                                          wingi     

1. Kitaletwa (it will be brought)                                                     Vimeletwa (they will be brought)
2. Kimenunuliwa (it has been bought)                                        Vimenunuliwa (they have been bought)
3. Kimeibwa (it has been stolen)                                                  Vimeibwa (they have been stolen)
4. Kimeliwa (it has been eaten)                                                    Vimeliwa (they have been eaten)

In the same way, the prefixes ki-vi can be used as a verb as below

          Umoja                                                                                                  wingi

1. Kitabu kilinunuliwa (The book was bought)                              Vitabu vilinunuliwa
2. Kiazi kitaliwa (The sweetpotato will be)                                     Viazi vitaliwa
3. Kibonzo kimechorwa (The catoon has been drawn)                Vibonzo vi
4. Chakula kinaliwa (The food is being eaten)                               Vyakula vinaliwa
5. Chuma kinainuliwa (The metal is being lifted)                         Vyuma vinainuliwa (metals are being bought)

NOTE

All colors are adjectives. The following colors add prefixes“ch” and “vy” on to them when describing the nouns. Some colors do not attach the prefixes and are used without any prefix attached. Only the following attach the prefixes.

-eusi (black)

-ekundu (red)

-eupe (white)

1. Kitabu changu ni cheusi (My book is black)                                                    Vitabu vyetu ni vyeusi
2. Kiazi kile ni chekundi (That sweetpotoe is red)                                              Viazi vile ni vyekundu
3. Kijiko hicho ni cheupe. (That book is white)                                                   Vijiko vile ni vyeupe